El temps

Tipus de Núvols:

Estratus (núvols baixos)
Són núvols baixos que no tenen desenvolupament vertical. Formen una capa molt uniforme, semblant a una boira però sense tocar al terra. Sovintegen de matinada i a primera hora del matí causats per la saturació de l'aire gràcies al refredament nocturn. Es presenten com una massa de color gris molt uniforme, extensa, però amb molt poca dimensió vertical, i acostumen a desaparèixer durant el dia. El seu origen està en el fort refredament del terra per la irradiació nocturna que permet una certa condensació en una part molt concreta, en situacions sinòptiques estancades i amb absència de vents. Les boires les podem definir com uns estratus enganxats al terra.

Estratocúmulus (núvols baixos)
Són núvols molt habituals i de gran extensió que poden cobrir el cel i ja presenten un cert desenvolupament vertical. Si són molt foscos, indica que estan molt estratificats en diverses capes i poden semblar amenaçadors. Generalment no acostumen a deixar precipitació, tot i que no es descarta que els més desenvolupats puguin deixar plugims inapreciables. És un núvol que presenta una base molt plana i arrodoniment en la seva part superior i són un bon indicador d'un elevat grau d'humitat als nivells troposfèrics més baixos.

Cúmulus (núvols baixos que arriben a alçades superiors)
Són núvols densos de desenvolupament vertical que tenen la part superior en forma de cúpula amb protuberàncies arrodonides i una base horitzontal. Solen formar-se durant el matí, essent petites taques blanques en el cel. A mig matí es desenvolupen verticalment i formen bonys arrodonits. Al centre del dia poden ser extensos. Si a la tarda s'aixafen fins a desaparèixer podem dir que són cúmulus de bon temps, típics de l'estiu. En canvi, si presenten una base irregular, no tan plana, de color gris amb una ombra fosca i continuen creixent a partir de migdia, amb uns límits nítids i bruscos a la part superior, es tracta d'un cúmulus de mal temps. Són núvols de moviments ràpids que contínuament es transformen de manera visible. En el seu estat més avançat tenen forma de coliflor i són de l'espècie cúmulus congestus i poden deixar precipitacions en forma de ruixats sobtats.

Cumulunimbus (núvols baixos que arriben a alçades superiors) Són masses molt potents de núvols, amb un gran desenvolupament vertical, que formen una gran columna o torre i la part superior és de textura fibrosa i es pot estendre en forma d'enclusa. Generalment és producte del desenvolupament d'un cúmulus congestus. La base del núvol es torna molt fosca, i s'envolta de fragments de núvols baixos de tot tipus. Pot ser convectiu, sobretot a l'estiu: es desenvolupa, precipita i dissipa sobre el mateix lloc. En tots els cumulonimbus podem distingir una base, formada per gotes líquides, una xemeneia, on es produeixen els grans ascensos d'aire que alimenten el núvol, format per gotes líquides amb corrents ascendents violents que arriben a gelar-se en la part superior, i una enclusa, que és la part superior del núvol, amb una gran dilatació lateral i formada íntegrament per cristalls de gel. Poden deixar precipitacions intenses que, en funció de la seves dimensions, seran més o menys perllongades. Són els únics núvols productors de calamarsa, de pedra i de descàrregues elèctriques.

Autocúmulus (núvols mitjos)
Poden presentar una estructura filamentosa i altres vegades una aparença difosa, però sempre amb un creixement vertical. De vegades poden tenir una estructura agrupada de quadrats regulars. Poden ser precursors de sistemes frontals si es presenten en forma agrupada; els que es presenten més aïllats i com a nuclis individualitzats van darrere del pas dels fronts. Són de curta extensió i presenten un cert desenvolupament vertical. En cap cas provoquen precipitacions i són estructures semblants a petits cúmulus a altura superior.

Altostratus (núvols mitjos) Són núvols que es presenten en capes uniformes, de color grisós i ocupen gran part del cel en forma de bandes uniformes. A traves d'aquests núvols el sol pot passar de forma esmorteïda. El gruix de la capa de núvols determinarà el seu grau de transparència i quan són densos poden cobrir el cel i poden produir petites precipitacions, en forma de fines cortines d'aigua, d'escassa intensitat. Acostumen a estar associats a sistemes frontals de caire càlid o a fronts freds poc actius.

Cirrus (núvols alts) Són un dels tipus més freqüents de núvols més alts. Es troben a altituds superiors als 8 Km d'alçada i a temperatures molt baixes, inferiors als -40ºC. Apareixen isolats en forma d'unitats reduïdes de núvols blancs, esfilagarsats i són molt habituals en qualsevol època de l'any. En una de les seves espècies, la spissatus, formada per l'eixamplament dels cirrus, no presenten l'aspecte esfilagarsat, sinó que són més compactes. Generalment són indicadors de bon temps, encara que hi ha algunes espècies com els cirrus uncinus, en forma de ganxo, que són un indicatiu de l'apropament d'un sistema frontal i precursors d'un canvi de temps. Poden anar acompanyats d'altres tipus de núvols: si es presenten acompanyats de cúmulus, poden anunciar irrupcions d'aire fred; si van associats a cirrostratus, poden indicar que s'acosta un front càlid. Els mariners els anomenen col·loquialment "cues de gat".

Taula de pluviometria de la Carral, a partir del 2006

(clica aquí si vols veure la taula de pluviometria del 1996 al 2005)

01	02	03	04	05	06	07	08	09	10	11	12	TOTAL
2006
63,50	11,00	15,00	41,00	7,50	5,50	63,00	72,00	94,00	23,00	11,00	23,00	429,50
2007
10,00	25,00	53,40	166,50	47,50	36,50	2,00	64,00	12,50	32,50	22,50	0,00	472,50
2008
28,50	17,50	13,00	96,50	179,00	98,00	70,00	47,00	54,00	83,00	71,00	33,00	790,00
2009
42,00	28,50	61,50	96,50	11,50	81,00	40,00	9,00	48,00	60,00	6,00	80,50	564,00
2010

2011

rovello

T'agrada que plogui?

La pluja és necessària per a la vida del nostre planeta.
I quan plou, potser nosaltres no podem sortir
a jugar a fora, però tots els éssers vius
que hi ha al voltant de casa nostra
se'n beneficien: els ocells, els arbres, les plantes,
els conreus que fem créixer...
I el paisatge que ens trobem després d'un ruixat,
és un paisatge net i fresc, ple de piuladisses i
amb olor de terra mullada,
que és el millor per refrescar el cap...

Temps

El temps

Darrera actualització de dijous, 14 de gener de 2010 20:44 Escrit per Administrator dilluns, 7 de desembre de 2009 16:45

A la Carral, tot i que el clima no tendeix a ser massa rigorós, sí que es poden copsar les diferències entre estacions, i també el contrast entre el dia i la nit; i és que ens trobem a 800 metres sobre el nivell del mar.

Quin temps farà els dies que estigueu a casa nostra? Clica aquí per saber-ho.

	EL NOSTRE CLIMA A grans trets definiríem el nostre clima de la següent manera: Hivern Fred i emboirat; sol nevar en comptades ocasions, cada 4 o 5 anys.
	Primavera De dies càlids i nits força fresques. És l´estació més humida, tot i que els últims anys no plou gaire, com es pot observar a la taula de pluviometria.
	Estiu Sec i calorós. Durant el dia la calor és viva, però quan es pon el sol, refresca.
	Tardor Imprevisible. Pot fer dies calorosos, freds, humits o emboirats.

VOLEU SABER QUAN PLOURÀ?
Quan la sal és humida, quan les gallines s'ajoquen fora d'hora, quan les ovelles murrien a deshora, quan les xemeneies rebufen el fum, quan les campanes difonen un so somort, quan els galls canten a la nit, quan s'escolta les esquelles del bestiar bellugadís, de nit, al corral... Quan els corbs canten i les flors dels pixallits esclaten... Heus aquí senyals que indiquen pluja.
De l´agenda "l'Almanac del cordill 2008"

Refranys catalans

REFRANYS CATALANS, Anna Parés i Puntas (del llibre "Tots els refranys catalans")
DESEMBRE	"Desembre nevat, bon any assegurat". "Pel desembre gelades i sopes escaldades".
GENER	"Les nits de gener les més clares i les més fredes de l'any solen ser". "A mig gener cada gallina al joquiner".
FEBRER	"Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs". "El millor llenyer guarda'l per al febrer, i el millor tió per a l'Ascenció".
MARÇ	"Març marçador, nit freda i dia amb calor". "Si el març se'n va i el cucut no torn, o el cucut s'ha mort o és la fi del món".
ABRIL	"A l'abril cada gota en val mil". "Per l'abril, cada ocell canta en son niu".
MAIG	"L'aigua de maig engreixa els sembrats". "Trons pel maig, vents a raig".
JUNY	"Al juny, la falç al puny". "Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny".
JULIOL	"Aigua de juliol, cap pagès la vol". "Pel juliol amb poc foc bull el perol".
AGOST	"Per l'agost els temporals a entrada de fosc". "Quan l'agost plora la verdura és bona".
SETEMBRE	"El setembre o s'enduu els ponts o eixuga les fonts". "Setembre molt humit, molt vi, però aigualit".
OCTUBRE	"Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc". "Trons d'octubre, any de diluvi".
NOVEMBRE	"De novembre enllà agafa la manta i no la deixis anar". "Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades".
HIVERN	"A l'hivern boirina i la neu per veïna".
PRIMAVERA	"Oreneta primerenca, primavera calorenca".
ESTIU	"Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent".
TARDOR	"Pluja de tardor, fa bona saó".

El Sol

PERQUÈ LA FEBRE ES MESURA AMB EL TERMÒMETRE?

sol_petit

Avui el sol té febre:

refum, quina calor!

Crideu el senyor metge,

porteu-lo a cal doctor

i feu que li recepti

tempestes de tardor,

així les flors silvestres

tindran bona saó

i els rius podran rependre

el doll i la remor,

i aquell pobre paleta

que aixeca una caseta

no passarà calor.

Gianni Rodari

La importància de l'aigua

“Pluja menuda a la terra ajuda, i bon ruixat, la terra bat”.

QUÈ POTS FER PER ESTALVIAR AIGUA?

- Pots dutxar-te en lloc de banyar-te.

- Quan freguis els plats utilitza el tap.

- Tanca l'aixeta de la dutxa mentre t'ensabones.

- Mentre et rentes les dents o t'afaites, no deixis l'aixeta oberta.

- Vigila no deixar les aixetes obertes o degotant.

- Omple al màxim la rentadora i el rentaplats abans d'utilitzar-los.

- No obris al màxim les aixetes.

QUÈ HAS DE SABER?

- El degoteig d'una aixeta, a una gota per segon, suposa 30 litres d'aigua al dia; un fil d'aigua, 100 litres al dia. Amb l'aigua que es perd podríem regar el jardí.

- Rentar els plats amb l'aixeta oberta tot el temps pot representar malbaratar 100 litres d'aigua. Amb l'aigua que es llença podríem fer una rentadora.

- Un dipòsit de vàter espatllat suposa malbaratar un mínim de 150 litres diaris d'aigua. Amb aquesta aigua podríem omplir tres vegades el rentaplats.

- Amb l'aigua que es perd deixant l'aixeta oberta mentre ens rentem les dents o afaitem, ens podríem dutxar.

- No omplir la rentadora o el rentaplats al màxim, suposa malbaratar 30 litres d'aigua cada vegada. Amb aquesta aigua es podria fregar tot el pis.

Sabies que...

“Com més m'ensabones més m'embrutes,
i si em vols rentar m'has de deixar estar”.

Ara va de vers...

MAIG

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,

i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.

El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Ponç
comprarem llaminadures
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.

Miquel Martí i Pol

PERQUÈ EXISTEIXEN EL DIA I LA NIT?

El matí fa cada jorn
la volta al món
per despertar nacions
i els ocells, i els camps i les mars,
i els mestres i els escolars.

D'Orient fins a Occident
de l'escola hi falta gent!
I els guixos comencen a xisclar
sobre les pissarres velles
en totes les llengües.

I així, quan a Pequín
els vailets van a jugar,
entren a classe els de Berlín;
i quan se´n van al llit els mexicans,
tot just es lleven els australians.

Així, per torns, tothom dorm i treballa
i al cap del dia al món no s´ha perdut
ni una hora, ni un segon, ni un sol minut.

Gianni Rodari

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

Bartomeu Rosselló Pòrcel