|
"Pere Joan Bardia ha feta fer la prezen hobre lo any 1798"
|
Quan arribem a la Carral podem veure que la llinda que hi ha sobre el balcó principal indica que la casa és de l'any 1798.
Però, ja s'hi feien colònies en aquella època? És evident que no! Reculem, doncs, uns quants anys per saber-ne més coses...
Pel davant mateix de la Carral hi passa el camí ral (camí públic utilitzat per a les comunicacions abans de la construcció de les carreteres), actual GR7. És per aquest camí que diàriament anaven i venien viatgers que sovint, per salvar les llargues distàncies, utilitzaven mules, cavalls o carruatges.
|
|
La Carral aleshores feia d´hostal-ferreria: tenia habitacions perquè els transeünts poguessin descansar, i també hi havia un ferrador que arreglava les ferradures de les cavalleries.
Si observes la llinda de la Carral podràs veure-hi 3 de les eines que utilitzava:
- Tenalles (les utilitzava per tallar el casc a l'engròs).
- Ferradura (eina amb la qual ferrava el casc de l'animal).
- Botavant (eina que servia per a rebaixar les peülles de les cavalleries).
Els masovers que hi vivien, fins i tot tenien vinyes i feien el vi pels seus hostes! Mira la premsa de vi que encara es conserva, és del 1800!
A principi del segle XX, amb l'obertura d'altres carreteres i l'arribada dels primers automòbils, la gent de la Carral, deixà l'hostal, i es dedicà exclusivament a la pagesia. La casa, però, era una masoveria amb poca terra, i una família no en podia treure rendiment per viure-hi, i cap als voltants del 1950, quedà abandonada...
|
|
|
EL RENAIXEMENT DE LA CARRAL
El 1961, el Sr. Francesc Colell Fustagueres, un avi que vivia a la colònia Manent (Puig-reig), i la seva senyora, Coloma Roca Buixadera, van llogar la casa per passar-hi els caps de setmana. La seva filla i al gendre, la Lluïsa i en Claudi, ambdos mestres de professió, se'ls va ocórrer d'arreglar la casa, per organitzar-hi colònies d´estiu. L'aventura començà l’estiu de 1967!
|
|
Els primers anys, la Carral tan sols s'obria els dos mesos d'estiu (juliol i agost), i només existia l'edifici original de la masia.
Van fer una petita instal·lació d’aigua, van comprar un generador per fer llum i la nevera era un cofre amb unes barres de gel (quan es desfeia n’havien d'anar a buscar més).
Hi havia un parell d'habitacions amb 10 lliteres cadascuna, i una altra habitació es va habilitar com a sala de jocs i de tallers.
També van posar un parell de porteries per tenir un camp de futbol. Prop de la casa hi havia una bassa on hi cantaven les granotes i on rentaven la roba.
A la primera fotografia podeu veure els que van "estrenar" la casa de colònies: el petit Toni (llavors només tenia 4 anys!), la Florinda, en Claudi, la Lluïsa, els avis...
Al cap d'uns anys van habilitar més habitacions a les golfes de la masia i també es va fer un annex al costat de la casa vella, ja que feia falta un menjador més gran.
L'any 1971 es va començar la construcció de la piscina, que s’estrenà l'estiu de 1972.
Als primers anys de colònies el número de nens era molt superior al de nenes, tot i que La Carral fou una de les primeres cases de colònies mixtes, on els nens i nenes dormien junts a les habitacions i també feien les activitats conjuntament. L'edat d'admissió dels nens era de 4 a 12 anys.
Durant aquesta primera època, en què les colònies duraven 15 dies, se celebrava el dia dels pares el diumenge de mitjans de tanda i es preparava un festival o una representació teatral.
Les colònies que s'hi organitzaven eren molt diferents de les actuals: la canalla jugaven amb la palla, feien cabanes al bosc, i les úniques joguines de les que disposaven era alguna corda i alguna pilota. Es refrescaven banyant-se en un toll, i els dies de festa "anaven al cine", mirant pel·lícules amb projector. Tot plegat queda força lluny del que ara són les colònies.
Als anys 70 van començar a arribar les primeres escoles, pioneres en organitzar convivències escolars. Venien preferentment de la demarcació de Barcelona (Badalona, Cornellà, Igualada, Manresa, Sabadell, Terrassa, etc.). Els professors d'aquestes escoles feien alhora de monitors: eren ells qui organitzaven els tallers i els jocs.
L'activitat a la casa de colònies es va anar professionalitzant, i els anys 80 ja s´oferia a les escoles alguna activitat organitzada.
A principis dels 90 es va establir una plantilla de monitors fixes que treballava durant l'època de les convivències escolars i també a les colònies d'estiu.
I des d'aleshores fins ara, ja veieu que la Carral no ha parat de créixer!
Molts dels monitors que ara venen, són ex-residents de l'estiu, i alguns dels infants que fan estada a casa nostra ja són la segona generació que passa per la Carral. I, no cal dir-ho, estarem molt contents si vosaltres també veniu a casa nostra.
*Pels nostàlgics, us convidem a veure les fotografies dels diferents anys de les colònies, a la pestanya de FOTOGRAFIES.
|
